Divulgació científica

La ortopèdica ortopèdia

És de tots conegut que quan diem que quelcom és ortopèdic, és per a plasmar un element bast, marrullero, fet amb ferros, cuirs i cargols, antiestètic i desagradable a la vista.

Una cosa ortopèdic és una cosa nyap, com si no fos la solució adequada i es posés un mal arranjament a un mal dany.

Es té una tendència innata a fugir del ortopèdic i, qui a hagut de fer servir algun “aparell ortopèdic” no ho oblida fàcilment. Si està en una edat tan sensibilitzada amb l’aspecte exterior com la preadolescència, o la pròpia adolescència, portar un “trasto constriñente” es converteix en un suplici pitjor que ratllar en el ridícul (el pitjor que li pot passar a un adolescent), i quedarà impregnat en la memòria de “fenòmens horribles que li passen a un” per a la resta de les seves vides.

Botes lligades a ferros per dormir, per a corregir les cames tortes en criatures de 3 o 4 anys, són recordades en l’edat adulta. Tal és la impressió que causa en els nens.

Al llarg de la història s’han inventat infinitat de “aparells” per infinitat de “correccions” dels ossos del nen. S’han canviat les corretges de cuir i els ferros pel plàstic i el velcro, però el concepte s’ha mantingut igual: redreçar el nen que creix tort.

Si el nen té les extremitats inferiors en “X”, hi ha un aparell per ajuntar els turmells i agafar les 2 piernas.Se diu metafòricament “sirenes” com si es volgués convertir al nen en el gràcil personatge de ficció.

Si té les cames en “0″ també hi ha un aparell per redreçar Si les gira cap a dins o cap a fora per caminar també. És a dir, qualsevol canvi en el camí cap l’adult hi ha alguna cosa per posar al nen. Gairebé tots es beneficien. El metge cura, l’ortopèdia ven, la mare es tranquil · litza i fa callar a l’àvia. Només hi ha una persona que no opina i és precisament el que el fa servir, és a dir, el nen.

Ortopèdia, etimològicament és “ortho” redreçar, i “pedia” nen, és a dir, ortopèdia significa redreçar-nens.

I els nens es redrecen sols.

Fa molts anys que se sap que els nens es redrecen sols doncs és la conseqüència natural del creixement. Les forces biomecàniques són les responsables del redreçament natural de les diferents variacions de la normalitat en el creixement dels ossos del nen.

Ja en l’úter es modelen per adaptar-se a la forma rodona de la matriu. Les cames neixen arquejades i mirant cap a dins.

Si adopten una forma determinada de dormir, també les cames es modelen depenent de la forma de descansar.

Si de petits es sentin de “estranyes maneres”, també els seus ossos de conformen a l’ús i com més se sentin, més còmodes estan i més es modelen i més estona es passen asseguts doncs estan més còmodes. Entren en un típic cercle patològic.

Al atroç creixement de l’adolescència, també es van adaptant com poden, als vertiginosos canvis que pateixen, i van ajupits com si els faltés temps per a la nova forma.

Si tots aquests canvis fossin permanents i es fixessin en l’esquelet, no hi hauria ningú que caminés bé o que tingués l’esquena recta o les cames rectes.

Afortunadament, la naturalesa és sàvia, com sempre, i sap molt bé el que fa i el temps que té per corregir i estabilitzar tot l’esquelet.

És totalment absurd creure que uns basts aparells ortopèdics puguin corregir el que la naturalesa no pot. L’intervencionisme i interessos dispars fan que persisteixi l’ús dels “aparells ortopèdics”. Realment existeixen alguns útils, però únicament quan darrere hi ha una malaltia, i en la majoria dels casos, només són, variants normals de la normalitat.

Generacions senceres han sofert l’ús i abús de botes ortopèdiques i plantilles que han finalitzat el “tractament” quan l’adolescent les ha tirat per la finestra. Els que tenien el peu amb més pont de “el normal”, o els que tenien menys pont, s’han quedat amb les seves formes genuïnes que els portaran a la vellesa sense causar més molèsties ni limitacions, doncs peus amb diferents arcs són igualment sans. Com si tots necessitéssim una mateixa alçada per no patir dolors ni limitacions funcionals. Només els casos extrems poden precisar alguna ajuda.

El nen neix amb el peu pla i voler donar-li pont, és com voler estirar perquè creixi abans. S’ha arribat fins a l’extrem d’intervencions quirúrgiques per donar-li pont. Però deixarem la cirurgia obsoleta per a altres moments.

En definitiva, el ortopèdic és difícil de digerir, i la tendència és a prescindir-ne encara que la resistència al canvi sempre és una mica més difícil de digerir que la pròpia ortopèdica ortopèdia.